'De la Terra al Sol' (III)

La caldera solar

El tercer acte de la comèdia de Campmany i Molas transcorria ja en el sol. Febo governava els seus dominis des del laboratori de la llum solar: “Màquines elèctriques de grans dimensions per totes bandes i al fons una grandiosa caldera, voltada d’aparells, que figura ser el dipòsit a on es guarda la llum, un cop feta. Grans forns per tot arreu, aquests estaran tancats fins que es digui. A la dreta en primer terme, un setial-tron a on seu Febo. El secretari Raig està al seu costat. Porta d’entrada en primer terme esquerre i en segon una gran finestra amb un grandiós telescopi dirigit a la Terra. Al costat de la caldera, dos guàrdies custodiant-la”.[1] 

En saber que els tres revolucionaris terrestres havien dut l’amor a la Lluna, Febo s’imaginava que tot plegat formava part d’un complot per destronar-lo. Enfurit, el monarca pretenia venjar-se destruint el planeta blau.

“FEBO: Alceu-vos! 

Sí, pendré venjança, 

però tremebunda, atroç!

Vull que la Terra conegui

a on arriba mon furor.

Que vinguin aquí amb prestesa

tots els meus treballadors

i que donin a les màquines

tota la força de foc,

per veure si els asfixio

i els faig carbonitzar a tots”.[2]

El Rei Febo

Els terrestres eren jutjats pel Tribunal del Sol. Durant el procés, la Reina i la Princesa descobrien que Telescopi i Antonet havien deixat una núvia a Barcelona i els rebutjaven. Tot i que el  tribunal condemnava els terrestres a morir en el cràter d’un volcà, la decisió sobtada de la Princesa de casar-se amb el Rei Febo anul·lava la sentència, i permetia que a la lluna es decretés l’amor per llei. La comèdia, com pertoca en tot gran espectacle, s’acabava amb un happy end general. Els espectadors assistien a l’apoteosi d’un gran quadre escènic on el poder del Sol lluïa amb tot el seu esplendor.

Posats a suggerir impossibles, no estaria malament que, una tarda de pluja, algun productor kamikaze s’atrevís a ficar el nas en el llibret original i valorés si aquesta comèdia musical podria resistir una revisió contemporània. En cas afirmatiu, les pèrdues no podrien ser massa quantioses si s’hi enredessin pel mig el TNC o una companyia com Dagoll Dagom.

També es podria mirar de revifar De la Terra al Sol, convertint-lo en un producte de consum televisiu per a un públic jove. Amb l’ajut d’uns quants blue screen, uns FX decents i uns guionistes enjogassats, qui sap?, encara en sortiria un show amb cara i ulls. Si hi ha algun empresari eixerit llegint aquestes ratlles, que sàpiga que aquí té un camp verge per invertir-hi. D’acord: no dóna els mateixos rèdits que el ram de la construcció, però potser val la pena provar-ho.

---

[1]  De la Terra al Sol. Narcís CAMPMANY i Joan MOLAS. Barcelona: Impremta de Jaume Jepús, 1879.

[2] Ibídem.